LAHOGUE A., Le cardinal Newman:
Espérance et Vie (France) 88 (1995), Nr. 466, 19-24.
MAS CASANALLES R, La recepción de Newman en la Iglesia católica:
Laus (Albacete, Spain) 303 (1995) 14-17.
MAS CASANALLES R, Newman y Congar. Hombres de esperanza:
Laus (Albacete, Spain) 298 (1995) 5-9.
McGIRR M., Newman’s Australian Family:
Australian Catholics (Richmond, Victoria) Spring 1995, 10.13.
MIRO I ARDEVOL J., L’alegria de creure en Déu.
Els catòlics haurien d’assumir el significat de la succesió apostòlica: Avui (Barcelona, Spain) 7 december 1995, 2.
STERN J., 150 anni dalla conversione di John Henry Newman:
Urbaniana (Rome) 22/1 (1995) 8f.
SUGG J., Algunas conversas de Newman:
Newmaniana 16 (Diciembre 1995) 33-36.
VAN DEN BUSSCHE J., Newman’s overgang naar Rome oktober 1845:
Het teken (Wezembeek-Oppem, Belgium) 68/4 (1995) 106-109; 68/5 (1995) 134-138.
VELOCCI G., Il suo genio irrequieto trovò la serenità nel sorriso dolce e paterno di Filippo Neri:
L’Osservatore Romano 28 giugno 1995, 8.
NEWMAN J.H., The Letters and Diaries of John Henry Newman,
Volume VII. Editing the British Critic January 1839 – December 1840. Edited by Gerard TRACEY, Clarendon Press, Oxford 1995, 550 pp.